La història del Moai

Argument de l’obra

La història del Moai és una obra teatral musical que mitjançant la dansa, la música i, principalment, la tradició oral, revela un dels misteris més grans de Rapa Nui (l’Illa de Pasqua): el significat i veritable nom dels gegants de pedra anomenats Moai. És combinant els coneixements tradicionals amb una desimboltura interdisciplinària en escena que es transmet aquesta història de manera interactiva i plena d’emoció.

És una crida a la reflexió sobre el llegat ancestral de Rapa Nui i l’espiritualitat que sustenta la construcció dels Moais, des d’una aproximació íntima i profunda. Desvelant peces importants d’informació i relats que complementen el desenvolupament d’aquesta història. L’objectiu és acostar el públic a una versió propera de la nostra herència ancestral, des de la mirada dels descendents d’aquesta meravellosa cultura. És per això que l’obra es narra en quatre idiomes, segons les ocacions ho requereixin, ja sigui en la nostra llengua rapa nui, en espanyol, anglès o francès.

Presentació del grup

Mana Ma’ohi és una agrupació nascuda l’any 2011 amb la finalitat de recuperar la identitat cultural dels joves de Rapa Nui mitjançant la pràctica i l’ús de la llengua i les expressions tradicionals. Al llarg dels anys s’ha anat consolidant com un santuari de la difusió i el desenvolupament de la cultura, acollint a mestres i pupils en les diferents arts tradicionals, per a perpetuar les tradicions ancestrals en general. Aquestes tradicions es posen en escena de manera original i procurant transmetre el seu contingut educatiu.

Avui, Mana Ma’ohi el componen artistes professionals de les arts escèniques i musicals que porten aquestes tradicions a un altre nivell a través d’afegir la creativitat, el treball en equip i l’elecció pertinent de la vestimenta a les seves actuacions.

La motivació de Mana Ma’ohi avui, que ja s’ha convertit en una gran família, és honrar als seus ancestres i el llegat que han rebut, promovent el desenvolupament cultural tant a escala local, com nacional i internacional, demostrant que no necessàriament per estar aïllats del món els estàndards artístics són menors.