fbpx
EXPOSICIONS

“Un mar de plàstic”

Martí Albesa

18 de maig - 15 d'agost de 2023, Sala Oberta 2 del Museu de la Garrotxa

“Un mar de plàstic”

El fotoperiodista olotí Martí Albesa presenta una exposició d’imatges fetes a les costes d’Almeria, a la zona coneguda com El mar de plàstic, pels hivernacles que ocupen més de trenta mil hectàrees. Allà hi malviuen més de quatre mil persones migrants en unes condicions infrahumanes. Amb aquest treball Albesa vol mostrar una realitat i una vulneració dels drets humans amagada sota el plàstic dels hivernacles.

Feta la llei, feta la trampa. Ens hem acostumat a veure com les lleis, les propostes i les iniciatives dels successius governs sovint tenen dues cares: una, guarnida de bones intencions i adornada d’un suposat progrés; l’altra, escrita en lletra petita i pactada en despatxos, lluny de la realitat social. Les vergonyes d’un Estat sempre s’amaguen sota l’estora, i, al voltant de les costes d’Almeria, l’estora està feta de plàstic. Una estora de 30.000 hectàrees que es pot veure des de l’Estació Espacial Internacional, però que estranyament sol ser invisible en distàncies curtes. A sota del plàstic s’amaguen un munt de vulneracions, maltractament i vergonya. A sota del plàstic hi viuen i hi treballen persones. A sota del plàstic hi moren i hi neixen persones, condemnades, en molts casos, a no poder-ne sortir. L’esclavatge del segle XXI té forma d’assentaments i camps on s’exploten persones que recullen la fruita i la verdura que arriba a la resta de l’Estat espanyol i d’Europa, i que sostenen un dels principals pilars econòmics de la riba del Mediterrani.

Qui està disposat a esllomar-se durant jornades indecents? Qui vol treballar de sol a sol amb la incertesa de si cobrarà mai per la feina feta o de si aconseguirà regularitzar la seva situació? A qui se li estan robant i vulnerant de manera sistemàtica els seus drets? La resposta mira cap al sud, mira al mar. Un mar que hauria de ser pont, però que sovint esdevé trampa per a totes aquelles persones que, coneixent-ne els perills, el desafien per cercar un present i un futur millors.

De l’aigua al plàstic, i del plàstic a la prestatgeria del supermercat. Un ecosistema que enriqueix només uns quants i que cultiva el patiment de molts. Però el mar, profund i desconegut, s’ho empassa tot, encara que sigui un mar de plàstic.


Activitats Relacionades:

Go to Top