fbpx
XERRADES

Palinda Kannangara

Les qualitats viscerals de l’arquitectura

Dilluns 18 de juliol de 2022, 19 h, Pati de l’Hospici

Palinda Kannangara

Sri Lanka o Ceilan, com se la va conèixer durant molts segles, té una llarga història que s’estén al llarg de 2.500 anys. Sent principalment una nació budista, s’ha desenvolupat culturalment i arquitectònicament arrelada a les pràctiques del budisme Theravada. El mode de vida s’ha vist influït per la pràctica budista del “shunyata”, que es tradueix com a “buit” o “silenci”, i el seu enfocament del disseny, que fomenta una filosofia reductora.

Palinda Kannangara (Kolonnawa, Sri Lanka, 1970) té formació en matemàtiques i arquitectura. Com a estudiant, Palinda es va formar amb l’arquitecte modernista de Sri Lanka Anura Rantavibhushana, que havia treballat amb el conegut arquitecte de Sri Lanka Geoffrey Bawa durant 16 anys. Palinda va establir un estudi independent el 2005.

Palinda Kannangara Architects és conegut per una arquitectura experiencial que gira al voltant de la simplicitat i la connexió amb l’entorn natural. La tasca de l’estudi ha estat reconeguda per la sensibilitat contextual, l’ús artesanal de materials i un minimalisme que reflecteix l’ethos de Sri Lanka. La seva obra abasta l’amplitud de Sri Lanka, des de la zona seca fins a les zones humides, passant per la costa, en una paleta diversa de projectes, sovint de petita escala. L’empresa ha rebut diversos premis nacionals i internacionals de prestigi en els 16 anys de pràctica. La seu de l’estudi a Rajagiriya va ser guardonat amb els Premis Internacionals RIBA a l’Excel·lència a Arquitectura 2018. Més recentment han guanyat el Premi Internacional RIBA a l’Excel·lència pel seu projecte Residència de gent gran per a artistes a Pittugala i el V Premi Triennal Geoffrey Bawa a la Excel·lència en Arquitectura pel seu projecte Frame Holiday Structure a Imaduwa 2021. El treball de l’estudi ha aparegut a la recent monografia 212 del Croquis.

“Tala” (2022) / Luciana Croatto – Artistas Inflamables (Espanya)

Una planta és viva mentre ho estiguin les seves arrels i no és incomú que arbres talats treguin nous brots i tornin a la vida.

Luciana Croatto va néixer a Santa Fe, Argentina (1985). Egressada 2019 al Màster de Practiques Escèniques i Cultura Visual del Museu Reina Sofía i la Universitat de Castella-la Manxa. Formada a l’Institut Superior de Dansa del Teatre Colón de Buenos Aires, (Argentina) a l’Institut Superior de Dansa de Bordeaux, (França) ia l’escola Rudra – Béjart, Lausanne, (Suïssa). Tenint com a mestres més reconeguts Maurice Bejart, M. Haydee, A.Plisetsky, M. Gascard, L.Ekson, S. Bayard, M. Woodworth, D.Chase, etc. Fa part del col·lectiu Artistas inflamables una companyia de dansa i teatre físic experimental.

Ho organitza: Fundació RCR Bunka


Activitats Relacionades:

Go to Top