Com habitar el planeta des de l’art i com relacionar el moviment amb el paisatge en el context d’emergència climàtica són els eixos sobre els quals gira la setzena edició del Sismògraf, que enguany tindrà lloc del 18 al 30 d’abril.

El primer cap de setmana es torna a centrar en les arts vives, amb un festival conscient i sostenible fet per a la ciutat i el seu entorn natural.

El festival s’expandeix fins al 26, 27 i 30 d’abril amb el Sismodansa, una nova proposta vinculada al Dia Internacional de la Dansa que tindrà lloc en escenaris singulars de l’espai públic, la biblioteca i el teatre.

Olot, 18 de març de 2024. Avui s’ha presentat en roda de premsa la programació i les principals novetats de la setzena edició del Sismògraf, que se celebrarà del 18 al 30 d’abril.

En el tercer any des de la gran transformació del Sismògraf, es consolida com a festival centrat en les arts vives i el paisatge. Sota el lema “el festival que detecta el moviment del cos i del planeta”, el Sismògraf és des de ja fa dos anys un festival situat i conscient: actualitzat, sostenible i fet per a la ciutat i el seu entorn natural.

Com a novetat d’enguany, els dies 26, 27 i 30 d’abril s’estrena el Sismodansa amb una programació artística vinculada al Dia Internacional de la Dansa que tindrà lloc en escenaris singulars de l’espai públic, la biblioteca i el teatre.

En total, es podran veure més de trenta-cinc propostes d’arts vives molt diverses, amb espectacles de sala i carrer, propostes participatives, interdisciplinaris i instal·lacions. Una programació que convida el públic a descobrir i deixar-se portar i que inclou un gran nombre de propostes internacionals, cinc estrenes mundials i quatre estrenes a Catalunya,

peces en entorns naturals singulars, i propostes singulars, efímeres i irrepetibles per a cada espectador.

En paraules de Tena Busquets, directora del festival: “Intentem construir un projecte artístic per habitar el planeta d’una manera més situada i conscient, un projecte que ens permeti compartir la joia de l’acte creatiu malgrat que aquest se’ns pugui presentar amb duresa o ens deixi un regust amarg”.

Erupcions de la programació

Entre les propostes programades aquest 2024, s’identifiquen diferents línies argumentals, les Erupcions. Idees que han anat prenent forma a mesura que els creadors participants han anat compartint els fonaments dels seus projectes artístics durant els mesos previs al festival. Sovint és un mot que ressona, amagat rere formats o estètiques molt diferents, però que ens transporta a un entorn d’interrogants comuns i recerca compartida. Enguany són dues erupcions que expliquen la programació:

  • Geopoètica:

És un conjunt de propostes que reflexionen física i emocionalment sobre la terra, les geografies, sobre què hi ha sobre i què hi ha sota i com és i com es mou allò que trepitgem.

És el cas de Cratera, de CiRcoLando (André Braga & Cláudia Figuereido), una proposta interdisciplinària que investiga com és viure en zones volcàniques. És un projecte d’arts escèniques dedicat als paisatges volcànics, a la seva dimensió tel·lúrica i a la seva proximitat amb el pols i la respiració de la Terra.

Geophonic, de Lorna Rees & Activate Performing Arts, és una caminada auditiva que ens anima a escoltar els processos geològics de la terra. El públic utilitzarà geòfons, que són aparells emprats per detectar sorolls subterranis, per escoltar i observar les dinàmiques del paisatge.

Altres propostes que es poden encabir en el relat de la geopoètica són la de Moon Ribas i Quim Girón, que ens faran sentir els terratrèmols, Trickster-p ens faran jugar amb i contra la natura, Bigert & Bergström ens mostraran com desafiar un tornado, els mapes de Maria Camila Sanjinés Encinales ens connectaran amb la memòria i l’emoció, i Ariadna Rodríguez i Iñaki Alvarez, de Nyamnyam, ens incitaran a una reflexió sobre el lloc i el paisatge.

  • Artesanies/Tecnologies:

Propostes que juguen amb el binomi artesania i tecnologia, que reivindiquen la connexió i dependència entre els avenços tecnològics i la creació més tradicional.

En aquesta línia hi trobem Cove, d’Última vèrtebra, un espectacle de dansa sobre la construcció artesanal d’un cove tradicional català. Una acció transgressora i gairebé exòtica per qüestionar el temps i el ritme de la societat contemporània, i alhora una forma de reivindicar els valors i els coneixements tradicionals com a eines de transformació social.

També es podrà veure Una illa, de l’Agrupación Señor Serrano, una proposta artística creada amb intel·ligència artificial que busca establir un diàleg entre la IA i com es crea un espectacle.

I altres peces com les d’Albert Coma, que ens convidarà a passejar entre objecte en desús als quals ha dotat de nous usos, Kònik Thtr, que ens proposarà un espectacle i també un joc amb RV sobre les deixalles que generem, o Projecte Ingenu i el seu recorregut amb audioguia sobre El dia que va morir l’últim panda.

Més enllà de les Erupcions, més moviment

Entre la resta de la programació destaca Lemniscate, dels francesos Compagnie Bivouac, un espectacle amb dos ballarins, un acròbata i un dispositiu escultòric sobre la relació entre l’espai i el temps; Cicatrius (o contrapàs de mamuts i altres feres), de la companyia catalana Vero Cedoya, que és una celebració col·lectiva de les ferides superades; o Wall & Peace, títol provisional del treball en procés de Wonderground, un site-specific nocturn que combina dansa, circ i arts marcials.

Una de les més propostes més curioses i arriscades és Shrink 01995, de Lawrence Malstaf, una actuació amb diverses persones envasades al buit que comptarà amb la participació de voluntàries i voluntaris locals.

El festival culminarà al Parc Nou en Moviment, el programa dominical de dansa i arts vives emplaçat en aquest marc natural i que portarà quatre propostes d’Extremadura, Andalusia i Euskadi.

Itineraris i accessibilitat per gaudir plenament del festival

Per tal de facilitar l’experiència del festival a espectadores i espectadors s’han

dissenyat quatre itineraris: un d’espectacles per anar a veure en família, un per a les persones que volen fer un primer contacte amb el festival, un per seguir el Sismògraf amb calma, i un per aquelles persones que no es vulguin perdre res del festival.

Pel que fa a l’accessibilitat, per a aquesta edició s’han programat propostes adaptades per a persones amb cadira de rodes i persones cegues. També hi haurà audiodescripció en directe i touch tour previ per a algunes funcions. I les persones amb dificultats auditives podran demanar motxilles vibratòries per seguir la matinal del Parc Nou en Moviment.

Sismodansa

Amb la voluntat de fer-ho coincidir amb la celebració  del Dia Internacional de la Dansa s’ha dissenyat una programació que uneix la dansa amb el paisatge.

Hi haurà dues estrenes mundials: Entre de la Companyia Eva Durban, que torna a sumar per a aquest espectacle ballarins amb un moviment biomecànic singular. I Fairy tales de la companyia txeca Pocketart, una revisió dels contes clàssics i dels seus finals feliços i del paper de les dones en aquests contes. Una estrena que s’ha fet possible gràcies a la cooperació entre el Sismògraf i el Big Pulse Dance Alliance, la xarxa de 12 festivals i cases de dansa d’arreu de la Unió Europea que treballen conjuntament per enfortir el sector.

Completaran la programació del Sismodansa dos monòlegs de dansa, el de Quim Bigas sobre la felicitat, i el de Laura Alcalà Freudenthal/LaSúbita i Irene Vicente Salas sobre els millennials. La resta, un compendi de mirades: cap a la masculinitat per Àngel Duran, cap al territori i les persones que l’habiten per l’Esbart Rocasagna (amb la col·laboració de Quim Bigas), cap al cos com a arxiu personal, cultural i virtual per Ingri Fiksdal & Núria Guiu, cap a l’imaginari de l’obra Bestiari de Joan Fuster i Ortells per Mireia de Querol Duran i Urša Sekirnik, i cap a les arrels colombianes per Raquel Gualtero.

Col·laboracions

Sismògraf és un festival organtizat per l’Àrea de Cultura i Educació de l’Ajuntament d’Olot que compta amb la col·laboració de la Diputació de Girona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Acción Cultural Española (AC/E) gràcies al seu Programa para la Internacionalización de la Cultura Española (PICE) per al que més d’una desena de programadors internacionals podran acompanyar-nos en aquesta setzena edició del festival.